Hola(:
Com esteeeu? Que tal va el crèdit de síntesi?
Aquesta setmana us escric per explicar-vos una cosa un xic diferent... El divendres passat estavem fent un taller amb la terapeuta, i les nenes del centre. .. Ens estava explicant una historia, la típica de que aneu pujant per una muntanya, i quan arribeu a dalt esteu en un castell, i a dins hi ha de tot! Teniu l'amistat, l'amor, objectes... Ens va dir escolliu el que vosaltres vulgueu...
El que a mi m'interessa explicar-vos és el que jo vaig agafar....PERFECCIÓ... En el moment és el que jo creia que necessitava, en el moment és el que més desitjava, el que més volia! Desitjava ser perfecte en tots els espectes de la meva vida.. Quan vaig arribar a casa em vaig sentir imbecil! Vaig pensar.. Com pots haver agafat aixo, si és el que t'ha portat a la malaltia, allà tenies amistat, amor, família... i has anat agafar la perfecció... I perque? Quina necessitat tenies d'agafar aixó? I així tot el cap de setmana, sentin-me culpable, sentint-me estupida, sentint-me egoista.. per no haver escollit l'amor, i l'amistat abans de la perfecció.
Així que vaig arribar a terapia, i ho vaig explicar... Em van dir que és el més normal, que totes les noies allà han passat per aquí! Que bé em vaig sentir!! Que bé!! Em vaig sentir entesa, em vaig sentir plena.. Em van explicar que en moments diferents de la nostra vida necessitem coses diferents, i de tot això entenc que la vaig escollir, per que la gent del meu voltant m'acceptès. Quan en realitat j aho feien abans de caure en l'anorexia.
A poc a poquet em vaig adonant de coses diferents, em vaig adonant dels meus pensaments, dels mil pensaments que em passen cada segon pel meu cap. És increïble em va a 10000 per hora!!
Les nenes del centre m'estàn ajudant moltissim! I a poc a poc veig que vaig fent cercles d'amistat;) I que d'aquesta experiencia, puc treure molt bons resultats.
Sempre que em ve el baixón de que vull marxar del centre, el que faig és pensar:
-Vicky! Estas allà perque estàs malalta! Pero t'ha enganxat amb 15 anys, i no amb 25. Et queda molt molt i molt per viure, i amb aquesta experiencia et "vacunaran per tota la vida", i així mai mes hauré de tornar a passar per una experiencia així.
Em pregunto que perque he caigut jo en aquesta malaltia.. Pero no és que hi hagi caigut, ho portava a dins.. He tingut moltissims moltissims factors que no m'han ajudat, sí.. Pero me'n alegro que sigui ara, i no d'aquí 5 o 10 anys, que ja estaria en una vida.
Soc persona, soc humana! Vull ser persona, vull ser humana! Haig de cometre errors, m'haig d'equivocar en moltes coses, la perfecció no existeix.. Al reves, un és perfecte quan pot cometre errors, acceptar-los i parlar-ne!
Cuideu-vos moltissim! Acabeu el 3r d'ESO molt bé, que l'any vinent, ja em trindreu per aquí donar guerra;)
PD: Sopar de final de trimestre? Ja em direu;)
Vicky
Com esteeeu? Que tal va el crèdit de síntesi?
Aquesta setmana us escric per explicar-vos una cosa un xic diferent... El divendres passat estavem fent un taller amb la terapeuta, i les nenes del centre. .. Ens estava explicant una historia, la típica de que aneu pujant per una muntanya, i quan arribeu a dalt esteu en un castell, i a dins hi ha de tot! Teniu l'amistat, l'amor, objectes... Ens va dir escolliu el que vosaltres vulgueu...
El que a mi m'interessa explicar-vos és el que jo vaig agafar....PERFECCIÓ... En el moment és el que jo creia que necessitava, en el moment és el que més desitjava, el que més volia! Desitjava ser perfecte en tots els espectes de la meva vida.. Quan vaig arribar a casa em vaig sentir imbecil! Vaig pensar.. Com pots haver agafat aixo, si és el que t'ha portat a la malaltia, allà tenies amistat, amor, família... i has anat agafar la perfecció... I perque? Quina necessitat tenies d'agafar aixó? I així tot el cap de setmana, sentin-me culpable, sentint-me estupida, sentint-me egoista.. per no haver escollit l'amor, i l'amistat abans de la perfecció.
Així que vaig arribar a terapia, i ho vaig explicar... Em van dir que és el més normal, que totes les noies allà han passat per aquí! Que bé em vaig sentir!! Que bé!! Em vaig sentir entesa, em vaig sentir plena.. Em van explicar que en moments diferents de la nostra vida necessitem coses diferents, i de tot això entenc que la vaig escollir, per que la gent del meu voltant m'acceptès. Quan en realitat j aho feien abans de caure en l'anorexia.
A poc a poquet em vaig adonant de coses diferents, em vaig adonant dels meus pensaments, dels mil pensaments que em passen cada segon pel meu cap. És increïble em va a 10000 per hora!!
Les nenes del centre m'estàn ajudant moltissim! I a poc a poc veig que vaig fent cercles d'amistat;) I que d'aquesta experiencia, puc treure molt bons resultats.
Sempre que em ve el baixón de que vull marxar del centre, el que faig és pensar:
-Vicky! Estas allà perque estàs malalta! Pero t'ha enganxat amb 15 anys, i no amb 25. Et queda molt molt i molt per viure, i amb aquesta experiencia et "vacunaran per tota la vida", i així mai mes hauré de tornar a passar per una experiencia així.
Em pregunto que perque he caigut jo en aquesta malaltia.. Pero no és que hi hagi caigut, ho portava a dins.. He tingut moltissims moltissims factors que no m'han ajudat, sí.. Pero me'n alegro que sigui ara, i no d'aquí 5 o 10 anys, que ja estaria en una vida.
Soc persona, soc humana! Vull ser persona, vull ser humana! Haig de cometre errors, m'haig d'equivocar en moltes coses, la perfecció no existeix.. Al reves, un és perfecte quan pot cometre errors, acceptar-los i parlar-ne!
Cuideu-vos moltissim! Acabeu el 3r d'ESO molt bé, que l'any vinent, ja em trindreu per aquí donar guerra;)
PD: Sopar de final de trimestre? Ja em direu;)
Vicky